Adolescents i joves consumidors de drogues: del trastorn conductual a la patologia dual

Abstract

La concurrència en un mateix pacient de dos o més trastorns psiquiàtrics és coneguda com a diagnòstic dual o patologia dual (PD). Aquest terme és una analogia de la comorbiditat diagnòstica resultant a partir de la coexistència d'un trastorn mental i d'un trastorn per ús de substàncies (TUS). Els pacients amb patologia dual presenten unes característiques complexes des d'una perspectiva biopsicosocial i demanden una intervenció terapèutica específica (no sols a títol individual, sinó també des dels sistemes sanitaris). La poca existència d'especialistes i recursos assistencials especialitzats, associada a l'estigma de ser pacients de “mal pronòstic”, ha generat, històricament, que des de la xarxa assistencial per a drogodependents se'ls consideri majoritàriament subsidiaris de ser atesos als centres d'assistència psiquiàtrica i viceversa, de manera que es produeix la paradoxa que els pacients que requereixen tractament per a tots dos trastorns mental i de drogues– no solen ser atesos d'una manera integral en cap de les dues xarxes.